Dijous a Corbera amb una introducció molt agraïda de la Berta Juanias i gràcies a l'ANC Corbera, que estan treballant incansablement. Vam parlar, entre altres coses, de la importància de les xarxes en poder fer conexions directes amb la resta del món. Ja no cal passar pel filtre madrileny—que per molt imparcial i professional que vulgui ser, senzillament no pot cobrir Catalunya com ho faria algú físicament aquí. Tampoc cap passar per ni demanar permís als mitjans tradicionals i establerts: amb el mateix Facebook podem explicar i demostrar exactament el que està passant aquí, com va fer dijous mateix en Joan Marc. Aquesta conexió directa amb la resta del món és essencial no perquè ens ajudin, sinó perquè quan nosaltres hem fet la feina—fer i guanyar el referèndum i declarar la independència—entenguin perquè té tot el sentit del món reconèixer-ns.
Ahir vaig estar a Canet de Mar, gràcies a la bona gent d'Òmnium i l'ANC. Moltíssima gent, la sala totalment plena. De camí cap allá, caminant pel poble, que no coneixia—i que em diuen que té la proporció més alta de modernisme per metre quadrat!—algú em va reconèixer i també s'hi va apuntar.
Vaig explicar, com explico sempre, les quatre raons perquè vaig voler fer aquesta col·lecció de fotos i històries sobre el moviment cap a la independència... la meva presentació és més o menys igual en cada lloc—això ho explicaré en més detall en una altra entrada—però les preguntes sempre varien.
Ahir, vam parlar una bona estona sobre la campanya: la gent està amoïnada perque encara no ens hi hem posat de ple—jo també—i ens va explicar en Quim de l'ANC que estan treballant molt en la campanya de Fem Futur, anant als mercats, parlant en petit comité, intentant amb tot d'arribar als indecisos, i també molt important, deixant a vegades una mica d'espai perquè la gent no se senti agobiada i que puguin decidir lliurement. D'això es tracta!
Personalment, crec que un dels grans reptes que tindrem és fer sortir la gent a votar—arribar a cada votant, tant els Sís com els Nos—i que necessitarem, i tindrem, l'ajut dels comuns, i per això també els hauríem de deixar una mica d'espai i no exasperar-nos tant que la independència no sigui la seva primera prioritat, com ho és la dels indepes.
Al final de l'acte en Quim em va presentar amb una galeta preciosa modernista (deia que era pastisser jubilat) i em va explicar que Lluís Domènech i Muntaner tenia molts lligams al poble, que té uns edificis seus, i que ho celebren cada any amb una fira modernista al setembre. Hi tornaré! M'encanta conèixer els diferents indrets de Catalunya!
Per últim, quina gràcia tornar a veure-hi un vell amic que em va deixar aquesta fotografia d'una de les primeres calçotades que vaig assistir, deu ser el 1991 (glups!). I us estranya que no m'hagi pogut deixar mai Catalunya :)
La setmana que ve, viatjo a Galícia a explicar aquest moviment democràtic i no violent, amb l'esperança d'inspirar a la gent i recordar-los que el poder de canviar la nostra situació política és de tots, no només dels polítics o dels rics. És una qüestió de democràcia. Tinc molta curiositat per saber quin interès tenen, quina imatge han rebut, i quines preguntes em fan. Ja us explicaré com va. Diumenge al matí, faig la primera entrevista per radio. Quins nervis. Espero que el meu castellà estigui al nivell. No us en rigueu!
No comments:
Post a Comment