Wednesday, November 14, 2012

Saps que va dir realment Gerard Piqué sobre la independència?

Publicat el  per lizcastro

Versió en anglès a http://www.newscatalonia.com Si teniu amics anglòfons, compartiu-lo amb ells, si us plau.
M’he despertat amb la notícia que en Gerard Piqué deia que pensava que la independència faria mal a Catalunya. No em quadrava del tot, i he trobat que això és perque no era cert del tot. Aquí us ho explico.
Us avanço la llicó: mireu bé la font de les notícies, i també qui us les explica.
Aviam què opineu.
Aquí teniu la transcripció que he fet de la part de l’entrevista que parla sobre política.Comença a 14:40.
Jordi Basté: Tema polític. Jo sé que això costarà. Per tant, si tu has de passar la cabra, passes la cabra, sense cap tipus de problema. Aniràs a votar?
Gerard Piqué: Sí.
Tens clar qui votaràs?
Sí.
No m’ho diràs.
No.
T’interessa la política?
En part, crec que a tothom li devia interessar encara que sigui el més mínim.
Et vas quedar molt al.lucinat de la Diada de l’11 de setembre, del que va passar?
Sí. I cap al positiu. És a dir, al final és un poble, és la nostra terra, que es manifesta i que no està d’acord amb unes coses, i que surt al carrer, i no estem parlant ni de cent ni de doscentes mil persones, estem parlant d’un milio i mig. Aixì que sí, que sí, em va sorprendre.
Tu vas ser-hi?
No, estava amb la selecció.
És veritat, estaves amb la selecció. Haguessis, si poguessis pogut estar, hi haguessis anat?
No, ni m’ho he plantejat.
La família hi va anar?
Sí, els meus pares, sí.
Què penses del dret a decidir?
Home, jo crec que estem en una democràcia i tothom tindria que tenir el dret a decidir. Una altra cosa és que desprès no sigui aixì, però, vamos, el que diu la democràcia és que tothom té dret a opinar i a votar i aixì.
I la independència?
Bé, crec que la independència, no m’agradaria ficar molt en el tema perque crec que no, no és una cosa que ara mateix, doncs, està clar que està en l’aire i que tothom, tothom en parla, no? tothom opina, jo crec que sí, jo crec que no. Crec en els últims anys ha anat a més, hi ha més gent que ho pensa i més gent que creu que sí. Jo, sincerament, si t’he de ser, si t’he de ser sincer, a l’inici de tot, el que fa la independència és que Catalunya seria més débil i Espanya seria més débil, tot lo que és separació, tot el que és separar, fa que les dos terres involucrades siguin més débils. A partir d’allà, està clar que no sé com aniria. Mai ningú sap. Ningú té una bola de cristall que digui, no, no, pués Catalunya creixeria a la hostia i Espanya en canvi doncs sense Catalunya que és un dels motors doncs, patiria molt. No se sap. I crec que també, que és un sentiment que ara doncs, s’ha incrementat degut a que molts catalans es senten, doncs, no sé si la paraula és mal tractats però sí que senten que no estan d’acord amb moltes de les decisions que pren el govern. A partir d’aquí, doncs, cadascú té el seu…
Però m’estàs dient ara “dret a decidir” sí? és a dir que hi hagi l’opció que Catalunya pugui escollir lliurement si vol o no vol perque estem parlant d’un partit, jugar un partit de futbol, no està dient que si sí o si no, que cadascú voti el que vulgui…
que voti el que vulgui…
i a partir d’aquí, ja veurem.
I a partir, ja veurem. Jo de veritat, no, ara, és el que penso, és a dir al final si no, tornem a una época en la qual, si la gent no té dret a opinar i a dir el que sent, i ostia és que tornem a una época passada que crec que ja l’hem passat, crec que l’evolució va, anem, mirem cap endavant, no mirem cap endarrere. 

Monday, November 12, 2012

Liz Castro on Catalonia – Vídeos sobre Catalunya de part d’una americana

Publicat el  per lizcastro

Versió en anglès/English version
Moltíssimes gràcies a tots els que heu llegit l’entrada anterior en aquest bloc sobre el vídeo de Sharif i les meves elucubracions sobre la seva veracitat, i si era important que era autèntic o no.
Al final, he decidit de deixar de pensar en ell i en el seu lloc inspirar-me en l’èxit que ha tingut el seu vídeo per trobar noves maneres d’explicar als meus compatriotes què és el que passa a Catalunya. (Però afegeixo subtítols en català per vosaltres, només cal clicar el “cc” i seleccionar “Catalan”.)
El primer vídeo és una introducció al projecte, explicant qui sóc i el que espero aconseguir. Ho he fet d’una manera casolana a posta: no sóc periodista sinò escritora d’informàtica amb força coneixement sobre Catalunya. Les meves opinions i observacions són personals, però basades en molts anys d’interaccions amb Catalunya. D’aquesta manera les podreu avaluar amb coneixement de causa.
El segon vídeo ja és de l’estil que espero que tinguin els vídeos futurs: parlo sobre un tema d’actualitat—en aquest cas l’estreno de la pel·lícula Fènix 11*23—i l’explico a un públic americà, amb un aprofundiment en les causes i origens del tema que normalment no arriba aquí.
Jo no sé si li interessarà a cap americà. Ja us he dit abans, no és que no ens importa el que passa fora, és que tenim molt per preocupar-nos aquí dins. Però si voleu ajudar-me a compartir els vídeos, doncs, igual els cridem l’atenció.
Estic totalment oberta a idees per futurs vídeos i també a correccions al meu català, que espero que s’entengui, però que estic segura que deu contenir forces faltes. Us podeu posar en contacte amb mi o a través d’aquest blog, o a Twitter.

Thursday, November 8, 2012

Si ja te’l saps, no ho diguis!

Publicat el  per lizcastro

Vaig escriure aquest post originalment en anglès. Segur que el català està ple de faltes, però espero que encara aixì és més intelligible del que faria el Google. Estic totalment oberta a que me’l corregiu.

Si tens nens petits, hauràs tingut l’experiència de que et vinguin a explicar un acudit o endevinalla, i abans d’arribar al final, et diuen “si te’l saps, no ho diguis”. Això és el que em va venir al cap mentres observava com es tornava boig l’internet sobre un vídeo de un novaiorquí, ostensiblement nou a Catalunya, sobre la seva experiència a la mani de l’11 de setembre.
De fet, vaig ser una de les poques persones a qui SharifStandup va enviar el seu vídeo, a través de Twitter, juntament amb Pau GasolXavier Sala i Martín (malgrat amb el Twitter mal escrit), Gerard PiquéJosep Ma MainatAntoni BassasGavin Mair, i Help Catalonia, un grup curiós de gent. Quan vaig mirar per primera vegada el compte de Twitter d’en Shafir, seguia a 13 persones, i el seguien 3. Jo vaig ser la quarta.
Com a molts i molts altres, em va encantar el vídeo. És bastant maco i força precís i cumpleix el que crec que és un desig de molts catalans: que algú de fora us reconegui per qui sou. Sharif menciona una llista de símbols catalans, des de La Moreneta fins al caganer.
No tan sols em va agradar, sinó, en vaig tuitejar, en català i anglès, i ràpidament va començar a escampar-se per la xarxa. Cap al vespre, ja l’havien vist 6000 persones, a l’endemà ja eren 65.000. Si busques “sharifstandup”, és el meu tuit a dalt de tot de la llista, ja que me’l van retuitejar i favoritejar varies vegades. SharifStandup ara té més de 1600 seguidors.
Twitter _ Cerca - sharifstandup
Aixì que em sento una mica responsable. I preocupada. I tinc curiositat. Abans de fer-se viral, li vaig enviar un tuit demanant-li sobre el vídeo. Les seves respostes inicials semblaven autèntiques, però no va oferir cap informació sobre ell mateix.
Va ser llavors quan en SharifStandup em va començar a seguir. Per ara, mantindré privats els seus DMs, i em limitaré a dir que no vol identificar-se i que diu que és el que pretén ser en el vídeo.
La veritat és que ara no ho tinc clar. Li vaig explicar tota la història a la meva filla (petita) i ella va dir, “Aixì que t’està prenent el lloc?” I vaig haver de riure-m. Al principi ho negava. És cert que em fa molta il.lusió que expliqui el que passa a Catalunya. Però admetré una mica de gelos també. M’he fixat en un moment que el segueix Eduard Voltas i Quim Monzó, i a mi no m’han seguit mai!
Però evidentment, això són tonteries. Més important és la qüestió de què hi ha exactement sobre aquest tio, jove, inteligent, i sí, de color, parlant sobre Catalunya, en anglès, que ha fet tant contents a tots aquests Catalans? Has de llegir els comentaris al vídeo a Vimeo. Hi ha actualment més de 400 notes de gràcies i agraïments, sobre tot en anglès, però de part de Catalans, no Americans. Els hi va tocar la fibra.
El fet de que diu que no tenia idea sobre Catalunya o les seves aspiracions d’independència abans de topar-se amb la marxa és una part esencial de la història. Si ja te’l saps, no ho diguis. Però diu que no en sabia, que és autodidacte. També em recorda als de 15-M que rebutjava la participació dels polítics. Si ja te’l saps, no ho diguis.
Jo he estat estudiant Catalunya durant molts anys. He traduït articles, editat llibres d’altres, tuitejat fins al excès, i no he rebut mai 65.000 visites en un dia. Aixì que el pensament següent és, igual ho estic fent malament. Igual hauria d’estar fent vídeos? Potser hauria d’escriure més i estudiar menys? Com puc aprendre del seu éxit? O és que si ja me’l sé, no ho puc dir?
I qui és el seu públic? ShafirStandup va donar el monòleg en anglès i va conseguir que la Mireia Seguí (la va conèixer a la mani?), li ajudés amb els subtítols. Vista la resposta impressionant de part de Catalans, els subtítols eren molt importants. El meu tuit en català va ser retuitejat tres vegades més que el tuit en anglès i fins i tot el tuit anglès va ser retuitejat sobre tot per Catalans.
Hi ha manera de que els Americans (o altres estrangers) parin l’orella a la situació a Catalunya? No ho tinc gens clar, i mira que ho he intentat. I la meva experiència és que és força difícil. Potser només perquè, com qualsevol altra gent, a nosaltres (que també sóc americana) ens desborda les nostres pròpies vides i és una persona poc usual que es preocuparà d’aprendre sobre un tema que sembla força localitzat a un pais a l’altre costat del món. Quants Catalans sabeu, per exemple, qui és Elizabeth Warren? I quants sabreu el que pensa sobre determinades qüestions?
I si és un fake? I què voldria dir ser un fake? Que passaria si resulta que és d’una agència publicitària? O d’un partit polític català intentant fomentar la independència? O d’un partit unionista intentant, una vegada revelada la veritat, que tots quedin com uns tontets? I si només llegeix un guió? Si viu a Catalonia?
Si llegeixes els comentaris al vídeo, o la discussió a Twitter, veus que hi ha bastanta gent que dubta. Alguns diuen que no importa. I si fa contenta a la gent, si anima a la gent a pensar en la independència, això ja és un guany, encara que resulti al final que no és qui prometia ser?
A trip to Barcelona on Vimeo
N’hi han d’altres que diuen que importa molt. Que si és mentida, farà quedar molt malamanet als independentistes, o que “les mentides i els enganys mai són bons per convéncer de res, evidentment”. Admeto que em sento protectora. Si resulta que no és autèntic, em farà ràbia haver-li ajudat a enganyar—encara sense voler—a la gent. Espero que sigui veritat. I si no ho és, que no fa massa mal. Crec que els Catalans estan acostumats a ser enganyats i no és cap broma.
Twitter / VioletaCamarasa: @jordipueyo @lizcastro ...
Més que res, em pregunto qué més pot oferir SharifStandup. Diu que esperem el dimarts que vé, que penjarà un altre vídeo sobre Catalunya. Fins i tot m’ha demanat més llibres sobre el tema. I ja m’agradarà veure el que fa. I si té idees sobre com fer parlar la gent sobre la independència de Catalunya. I estic totalment disposada a donar-li el crèdit, i aprendre’n. I si pot fer que escoltin els Americans, doncs, chapeau, però no ho veig fàcil. Però si comença a saber-ne més, tindrà el mateix encant?
Però jo? Jo vull escoltar la gent que sap de que parlen. Vull llegir els articles de Vicent Partal. Vull escoltar l’Oracle amb Xavier Graset i les entrevistes de la Mònica Terribas. Vull lllegir llibres de Germà Bel i Carles Boix i Xavier Sala i Martín. Vull anar directe a la font i escoltar a en Artur Mas i Oriol Junqueras i Anna Simó i Eva Piquer i Toni Strubell, i a vegades fins al Joan Herrera i Pere Navarro, i bé, fins i tot a l’Alícia Sánchez Camacho.
I sobre tot, no vull ser l’únic americà que llegeixi i escolti sobre Catalunya.
Si te’l saps, digue-ho. I si pot ser en anglès també, millor.