Sunday, August 3, 2014

Jordi Pujol, Esquirol

De debò? En un país en el qual quan vas a comprar un pis, els directors del banc—a mi m'ha passat, i admeteu-ho, a vosaltres també—et demanen quina quantitat vols escripturar, ens escandalitzem perquè un tio tingui una herència en comptes bancaris estrangers sense declarar-los? Hipocresia pura.

Quina és la part que ens estranya? Tothom juga de la mateixa manera. No conec a ningú que faci les coses com cal. Ningú. Cada vegada que algú ve a arreglar alguna cosa a casa em demanen si vull una factura o si em vull estalviar l'IVA. És normal, això? Cada dia algú em fa saber que si es poden saltar les regles, se salten. I ara això és una gran sorpresa? Cada dia parleu de la "picaresca" i que tots sou pirates, i ara ens sorprèn de trobar-ne? Au, va!

A mi em preocupa força més tota la resta. El fill amb les maletes plenes de bitllets. L'ex-amant que vol explicar les històries a la dirigent política que té un fiscal proper. L'altre fill que ascendeix dins el partit gràcies al seu nom. Les llistes tancades. Ostres, les llistes tancades.

Em preocupa que el govern espanyol hagi duplicat la quantitat de peticions per esbrinar qui és qui a Twitter. Que diuen que s'ha de pagar per enllaçar articles. Que s'ha de pagar per manifestar-se. O anar a la presó directament.

Em preocupen els resguards escrits a mà a tots els constructors d'Espanya del tresorer del PP i l'absoluta impunitat amb què es belluguen els polítics en aquest país. Em preocupa que a nivell municipal, tothom sap que s'ha de pagar "un extra" per aconseguir un contracte per instal·lar els semàfors o el poliesportius.

Escandalitzar-se per Jordi Pujol i la seva herència és fer veure que et preocupa molt la teulada que sí que goteja (a bots i barrals!), però sense fixar-se en els fonaments podrits, molt podrits. Fem una casa ben feta amb lleis que ajuden a la gent a fer minvar les seves tendències criminals i poc generoses. Això requereix un sistema judicial just i ràpid, un sistema policial just i intel·ligent, i una democràcia en què facilitem el coneixement a tothom, i amb la qual permetem que es discuteixi tot i que tothom es manifesti contra o a favor del que sigui. Això és demanar massa? Ho demano jo. És possible a l'estat espanyol? Crec que no.

Fem que sigui fàcil pagar els impostos, d'una vegada. Que mira que ho he intentat, i m'he perdut múltiples vegades en el bosc de papers de la "Hacienda" d'aquest estat que desprès em vol repartir els meus impostos entre funcionaris llunyans, trens buits d'alta velocitat, ministres que volen que els meus fills només aprenguin un idioma, i d'altres que volen controlar el meu cos, la meva religió, el meu pensament. Fem que sigui fàcil muntar una empresa, treballar d’autònoma, ser innovadora, crear coses.

I Jordi Pujol? Alguna pietat pels seus crims? Cap ni una. I per la seva hipocresia, encara menys. Però és un esquirol. No dels que trenquen les vagues. Sinó d'aquells que et desvien l'atenció. Bárcenas? Cospedal? Matas? Camps? Llei Wert? Llei d'avortament? Recentralització extrema? No us fixeu amb aquests. Mireu, mireu, cap allà al fons: és Jordi Pujol!!

Fem el possible per sentir-nos orgullosos del nostre país i que sigui una vergonya esquivar els impostos, i que els nostres diners siguin ben segurs aquí, a casa nostra. Que cap director de banc s'atreveixi a demanar si volem robar res al nostre estat. No és impossible, si no és que ens quedem dins l'estat espanyol.


________

Aquest article estava ple de faltes ortogràfiques i un lector m'ha fet el favor de corregir-les, i per tant, ara està molt millor. Si encara n'hi ha, és culpa meva! Moltes gràcies, benefactor meu anònim!

[La nota anterior: Jo sé que aquest article té faltes ortogràfiques. Un dia puliré el meu català. Segurament després de que aconseguim la independència, que no es pot fer tot alhora i ha d'haver-hi prioritats, sí senyor. Si algú vol fer un intercanvi de correccions o senzillament vol corregir-m'ho, que m'escrigui. Si no s'entén, fes-me preguntes. Aniré millorant. Crec que és millor escriure així que no escriure, o escriure segons què en anglès (que sí que faig sense faltes!).]

No comments:

Post a Comment