#ReconstruimLlibertat

Visc a Gràcia. Quan abans vivia a la Sagrera, no hi anava a les festes. Semblaven una cacafonia de soroll i olors i gent on no em sentia totalment a gust. Des que visc aquí, veig molt més enllà. La multitud d'activitats durant la setmana, els sopars i dinars comunitaris, els bars que fan l'agost per les associacions de que en viuen la resta de l'any, i sobre tot els carrers, els carrers guarnits gràcies a la feina de tota una comunitat: la gent que hi viu i que hi viu a prop. Dues de les meves filles van participar en fer guarnits aquest any i no us podeu imaginar la quantitat d'hores, d'esforç i d'energia que s'hi gasta, i també els enllaços forts de comunitat que en surten, que al meu entendre caracteritzen l'esperit català.



Dissabte i diumenge vam repassar els carrers amb moltíssima il·llusió—una varietat d'idees i perspectives, una abundància de creativitat i valor artístic. Els carrers estaven plens de vianants, meravellant-se, inspirant-se, rient-se, i fent-se fotos. El diumenge plovia, i encara n'estaven ple.

Imagineu-vos el meu tristor tornar al carrer de la Llibertat—justament el de la Llibertat!—ahir i veure que uns brètols l'havien destrossat. No és que l'haguessin tocat sense anar en compte, o se n'haguessin emportat un tros com a record, que ja és prou dolent, sinò que l'havien arrassat. El rinoceront semblava haver-se trobat amb el rei, el lleó ja no aguantava dret, els micos, ratolins i pingüins, cuidadosament preparats durant mesos, s'havien desaparegut del tot. La zebra la van recuperar d'un altre carrer, destrossada. Quin greu!



I què s'hi pot fer? Em va explicar un de les veïns que els va passar el mateix fa dos anys i que s'havien molestat de denunciar-ho i d'anar a judici i que al final l'únic resultat va ser una pérdua de temps també irrecuperable. I que aquest any ni el denunciarien.



Només podia pensar en els nens, els meus fills i nebots que havien passat per allà, gaudint de la bona feina i voluntat dels veïns del Carrer de la Llibertat. I sobre tot en els creadors d'aquell zoo, que s'havien passat no se sap quantes hores, que s'havien bolcat en crear una cosa ben maca, i que s'havien d'afrontar aquest menyspreu durant la resta de les festes, com si res, amb el greuge afegit de no poder compartir el seu art amb tothom.


I què podem fer-hi? L'únic que se m'acut és la reconstrucció del guarnit del Carrer Llibertat, si no en viu, almenys per les xarxes. A Twitter i a Facebook, a Instagram i a Flickr. Si heu fet fotos del Carrer Llibertat, amb els teus amics o amb els pingüins, penjeu-les. Fem-los l'honor de recordar i compartir el seu carrer, com s'hauria d'haver fet de veritat. Afegeix #ReconstruimLlibertat a les fotos perquè els veïns de Llibertat les puguin trobar i perquè sapiguen que hem estimat i valorat molt la seva feina. Gràcies.