Wednesday, January 28, 2015

No puc més. O sí.

A Massachusetts on vivíem fa poc, la nostra casa estava a dalt d'un carrer que feia molta pujada. Com si visquessim a Vallcarca, ja m'enteneu els de Barcelona, o a costat del mur darrera de Girona. (O al nostre pis d'ara, un cinquè sense ascensor!) Baixar al poble era agradable però tornar a pujar a casa costava molt més. Els meus fills de petits es queixaven tant que vam haver d'elaborar diversos jocs per ajudar-los a pujar. Cantar, comptar els passos, jugar a "Veig, veig", el que fos. Tot i així, el que més ajudava era el més senzill: de tant en quant, donar la volta i mirar enrere per a veure el progrès que havíem fet. Quan veien el lluny que quedava el restaurant de la cantonada a baix de tot, els donava ànims per pujar una mica més.

Ashfield Center in late Fall

Tinc la sensació que els que volem la independència estem una mica cansats, però només estem a 3/4 part del camí. Vull fer un llibre que ens serveixi de "mirada enrera": una col·lecció de fotos dels diversos actes reivindicant la independència catalana que hem portat a terme al llarg dels últims 4 anys, perquè vegem el lluny que hem arribat i la quantitat immensa de feina que hem posat per arribar-hi. Espero que ens recordi la nostra força i per tant que ens animi a continuar fins que hem arribat a dalt de tot del cim.

Aquest llibre es diu "Molts granets de sorra". Al principi es deia "Un granet de sorra" però estic rebent tantes fotos tan xules de tants esdeveniments per tot el territori que sembla que el títol hagi de comunicar aquest fet.


"Molts granets de sorra" té un segon objectiu: jo crec que el procés català és tan laudatori que l'hauríem de compartir amb el món. No és cada dia que un 20% de la població surti a manifestar, sense trencar cap vidre. Expliquem com ho heu fet—amb fotos. Heu treballat moltíssim, i heu aconseguit moltíssim. No heu acabat, però crec que el que heu fet pot inspirar a molta gent a fer canvis en les seves pròpies comunitats, de manera pacífica i democràtica, fins i tot alegre.

M'hi ajudeu? Necessito fotos i també necessito el vostre recolzament econòmic. Compra un llibre ja, en rústica o compra-li un exemplar en format de luxe de tapes dures per aquell amic que ha anat cada setmana a repartir informació o demanar firmes.

Si esteu cansats, però encara voleu guanyar, espero que sigui un bona mirada enrera. Gràcies pel suport. (Ja l'heu comprat el llibre? Va, fes-ho. I envia una foto també!)


Friday, January 16, 2015

Catalans warm up for final set in quest to claim grand slam referendum victory

(Originally published in Scotland's The National on January 16, 2014)

Huge sigh of relief on Wednesday evening as Twitter filled with rumors that not only was Catalan President Mas emerging from the five-hour last resort meeting with other pro-independence activists, but that his chief opponent, as well as ally, ERC president Oriol Junqueras, would be speaking as well. For weeks, indy supporters had fallen into a depressing gloom unexplained by the warm, if weak, Catalan winter sun. A friend—herself a tireless volunteer for the Catalan National Assembly—confided, "I'm just fed up with the whole thing."


The aftermath of the successful if somehow bittersweet November 9th referendum was something like the let down after a fourth set tie-breaker at Wimbledon. So much energy had gone into fighting back after every obstacle that the Spanish government had put before the Catalan people to vote—and believe me, there's a reason why we envied Scotland's agreement with Cameron—that when we finally did get to vote, we weren't really sure what to do next. Like tennis, politics is a mental game, and we weren't out, but a lot of balls got by.

The current indy movement had begun with the furious reaction of the Catalan people to the Spanish evisceration of the Catalan Statute of Autonomy in 2010. Each year the demonstrations had grown bigger and more and more elaborate as the movement broadened and gathered more support. And while the people had organized into now large civil society organizations, there was also the idea that Catalonia's political leaders would have to bring the plan to fruition: taking the legal and political steps to gain Catalona's independence. Momentum was on our side.

Instead, after November 9th, our political leaders couldn't come to an agreement about what to do next. They presented their opposing plans in public, and outraged columnists and pundits discussed them feverishly over the following days in the paper and on radio and TV. Where the civic demonstrations had joined more than a million people with almost no questions of partisanship, the politicians quickly fell back into lots of old history, dirty laundry, and bad feelings. And the people, who had been leading the process all along, mostly kept silent so as to not add wood to the fire. There was a palpable pall over Barcelona the last several weeks. Had everything we had worked so hard for been lost so easily? It was like losing the next set 6-0.

On Wednesday, Carme Forcadell and Muriel Casals, the two women presidents of the largest civil society organizations in favor of Catalan independence along with Josep Maria Vila d'Abadal, the leader of the Catalan Municipalities for Independence, sat down with President Mas and Junqueras and told them they weren't getting up until an agreement had been found. Time was running out: municipal elections were coming up and the Occupy-style Podemos seemed increasingly like a threat to Catalan aspirations.

And it worked. They somehow dug down and found common ground. It's important to note that both the President and Junqueras began their presentations by asking the people's forgiveness for squandering the comraderie that had become a keystone of the Catalan independence process. It's a key point. Almost more important than the ultimate agreement—which offers Catalan Parliamentary elections on September 27 as a proxy vote on independence and a shared roadmap to develop state structures to prepare for independence until then—is the promised "climate of agreement" under which the parties say they will work to achieve those goals. Since Catalans self-deprecatingly say that when you get three people together you get four opinions, and still look sadly to the disastrous splintering of parties during the Civil War which was no small part of the dictator Franco's victory, overcoming this legacy and rediscovering this climate of agreement may be the single most important step toward independence.

Both politicians were smiling yesterday, and the legions of pro-indy Catalans on Twitter, as well as behind the scenes on Whatsapp, were both congratulating each other and quickly forgetting the demands that a few days earlier had seemed impossible to get beyond. Over and over I heard, "I would've liked such-and-such, but it's better that we're together." The first real tests will come with the municipal elections in May, including in Barcelona, where the two major pro-independence parties, President Mas' CiU, and Oriol Junqueras' ERC will face off. What happens there may well determine if we're mentally strong enough to win the fifth and final set on September 27th.



Friday, December 5, 2014

No és el tipus de llista, sinò el full de ruta que grinyola

Les xarxes bullen amb "llista unitària, sí" "No, llistes separades!" i francament començo a només sentir "bla bla bla". Crec que estic més convençuda pels arguments de llista unitària, sóc així de romàntica i he vist, a la premsa estrangera, l’èxit espaterrant de les manifestacions massives no partidistes i el missatge borrós de les eleccions del #25N12.

El que em preocupa molt més, però, és el full de ruta. Encara que m'agradi la idea d'anar-hi tot junts, les propostes concretes del President Mas no em convencen gaire, i potser son elles la culpa de la recepció freda per part dels altres partits independentistes.

Primer diu que no hem de confondre societat civil amb institucions públiques. Però desprès diu que la llista unitària ha d'incloure persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l'Estat a Catalunya. Quin és? Mantenim les distincions entre societat civil i política o les barregem?

Més important. El President aposta que hi hagi representació cívica al final, i diu que aquesta no s'ha de presentar dos cops (després en una entrevista va dir que estava protegint els partits) però no diu quants civils hi aniran. Estem parlant de 10%, 40% o 90%. No és el mateix. En la meva opinió, quanta més representació civil, més transversal serà.

Més important encara. No m'ha quedat gens clar quina és l'activitat d'aquest Parlament de 18 mesos. Quina ha de ser la seva funció? El President diu que:

    1. S'ha de "comunicar a l'Estat espanyol [i altres institucions mundials] la intenció de constituir un Estat a Catalunya d'acord amb el mandat a les urnes". Això és una "Declaració de Independència" en lletres minúscules? Per què no se li diu així? Quina reacció es pot esperar de l'Estat que ha impugnat fins una enquesta? Iceta té raò quan diu que no canviaria res. I llavors com quedem?
   
    Suggereixo en lloc de "comunicació", si hi ha el mandat de les urnes, es faci una Declaració de Independència amb tots els ets i uts. I que es digui abans que es farà, i així la gent sabrà per a què estan votant. Parlem clar d'una vegada.
   
    2. S'ha de "proposar l'obertura de negociacions formals … per acordar les condicions de la constitució del nou Estat". Amb tot el respecte, i en paraules del mateix President, això és 'ciència ficció'. Com pot ser part del pla?
   
    Sempre es bo parlar. Aquesta proposta no em molestaria si tingués un termini molt específic i curt, i si s'especifiquessin les conseqüències per l'Estat si fa cas omís, com tots intuïm que farà.
   
    3. S'ha de "acabar de preparar les estructures d'Estat per assegurar una transició eficaç". Sí, s'ha de fer. I el fet que no s'ha avançat gaire en la seva construcció, segons entenc, és una de les fonts de la desconfiança entre totes les parts. Tot i així, el Sr. Junqueras va reconèixer en l'entrevista del 4 de desembre amb la Mònica Terribas que no es poden construir les estructures d'Estat fins que s’actuï com un Estat, així que igual no hauria d'haver tant de desconfiança i una mica més de generositat.
   
    Jo vull un calendari i un llistat per saber quines estructures d'estat s'han de tenir abans de tallar els lligams amb l'Estat i quan estaran a punt. Decidim d'una vegada on pintar la línia entre quant es pot construir dins l'Estat i quant podem aguantar a fora sense haver-les construïdes. És a dir, si no es poden construir endins, haurem de buscar-nos la vida ràpidament una vegada hi hagi separació. No hi ha més remei. No podem insistir en tenir estructures d'estat abans de marxar i alhora reconèixer que no es poden construir estructures d'estat abans de marxar.
   
    4. [aquest és el 5é punt del President, torno al seu 4rt d'aquí un moment] S'ha d'assegurar "la majoria parlamentària del Govern per poder garantir la governació normal del país i el bon funcionament" durant els 18 mesos. Aquest és un punt gros. Que preocupa molta gent. Què passa durant aquests 18 mesos com del dia a dia? Uns em diuen que no passa res, que no hi ha molta flexibilitat pressupostària, etc etc, i els altres em diuen que aquests 18 mesos són fonamentals per posar les bases del nou estat i com serà la futura constitució. Dues visions ben diferents. Que van directament al problema de la llista unitària. Si no sabem què ha de passar durant aquests 18 mesos a nivell del dia a dia del Govern, no podem triar els governants ni podem posar-nos en una llista unitària.
   
    No crec que hi hagi massa negociació ni preparació d'estructures d'estat. No li deixem tant de temps. Si les plebiscitàries són per decidir sí o no sobre la independència, no me les barregis amb com vull que sigui l'estat després. Hi haurà temps per això. El temps d'aquest "Parlament Plebiscitari" ha de ser reduït al màxim: el suficient per preparar-se per les eleccions constituents.
           
    5. [ara punts 4 i 6 del president]. S'ha d'endegar un procés de participació de la ciutadania catalana [...] per preparar les bases d'una futura constitució catalana per ser aprovada en el mandat legislatiu següent segons el criteri que establissin els partits polítics representats aquell moment en el Parlament". I, després dels #18mesos, "el Parlament i el Govern promourien les noves eleccions catalanes, aleshores sí constituents i, coincidint amb les noves eleccions per determinar el vot a cada formació política, convocarien un referèndum a fi que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya decidissin la proclamació definitiva del nou Estat amb ple coneixement de causa de com naixeria l’Estat català en el context europeu i mundial"
   
    No entenc res d'aquestes dues parts. Són contradictòries. Segons el President Mas, durant els 18mesos, la societat civil parla sobre com vol la Constitució. OK. Però llavors hi ha eleccions d'un Parlament Constituent que "coincideix" amb el referèndum sobre com es vol el nou estat? Aquest referèndum es basa en el que han discutit la gent? I si és així per què tenim un Parlament Constituent? Només per acceptar el resultat del referèndum? Si la societat civil ja ha fet la feina de discutir, i la gent ja ho ha ratificat "amb coneixement de causa" en referèndum, quina feina li tocarà al Parlament Constituent? Cap.
   
    Millor que les plebiscitàries se centrin en la independència. Al guanyar-la, la declarem i obrim negociacions, les que es vulguin. Al cap de cinc minuts, quan han estat rebutjades, declarem la independència.
   
    Llavors necessitem eleccions del Parlament Constituent, que puguin governar i alhora discutir la nova Constitució, això sí alhora, això sí des dels partits que representant els interessos de la seva gent. Llavors quan hem discutit i escrit la nova constitució, la ratifiquem en referèndum.
   
        M'estic intentant no fer moltes il·lusions sobre la perfecció de l'Estat català. Sé que no serà com jo vull. Ho intentaré però no crec que ho aconsegueixi. Les meves idees no són gaire majoritàries. El que sí sé és que hi ha d'haver tothom. Tothom sense excepció. D'un extrem a l'altre. La democràcia ha de ser neta, però mai no és nítida. És embolicada i llarga i lenta però al final ha de ser l'expressió de la gent. L'accepto així en la seva imperfecció.

  

En resum, més d'un 80% dels Catalans volíem referèndum net, i l'Estat Espanyol, que sap que hi pot perdre, no ho ha permès i no el permetrà mai. L'única opció és referèndum via eleccions, les anomenades "plebiscitàries". Si barregem 'tipus de govern', 'Govern', i 'procés constituent' amb aquestes plebiscitàries, no sabrem mai, ni ho sabrà el món, si hem votat a favor o en contra de la "independència" o sobre un dels altres assumptes. El que és més, si podem acceptar que hi ha diferents maneres de veure el món, que existeixen les esquerres i les dretes, no podrem suposar posar-nos d'acord mai sobre quin és millor. Això és un debat continu que no acabarem mai de contestar. Però no deixem que aquell debat ens distregui de la pregunta que ens permet TENIR el debat: sobre tenir el nostre propi estat independent.

Monday, September 8, 2014

La millor arma dels miquelets moderns

El consolat d'Estats Units va enviar un comunicat als seus ciutadans la setmana passada sobre la Diada, avisant-los que no vagin on hi haurà multituds de gent, perquè "fins i tot les manifestacions que pretenen ser pacífiques poden convertir-se en confrontacionals i escalar-se fins a la violència."

La veritat és que m'ha mosquejat. Entenc que vulguin protegir els seus (com jo!) i agraeixo la suposició de que serà pacífica la manifestació, però em sap molt greu que suggereixin als meus compatriotes i els d'altres països que s'allunyin de la V de Votar. Jo vull que la vegin. Vull que vegin la capacitat organitzativa, la participació voluntària, i el bon rotllo. Vull que vegin l'alegria. Vull que vegin la diversitat d'edats, colors i orígens i que sentin tots els idiomes que s'hi parlaran. Vull que vegin la força i la determinació. Sobre tot la determinació.

El govern espanyol va prometre que es podia negociar qualsevol cosa mentre fos pacífica. Aquí estem i encara no venen a la taula. N'hi ha aquí i a fora que diuen que fer pancartes i mosaics i cadenes humanes i espelmes i lipdubs i V baixes és folklòric, i a més estan farts de fer rècords Guiness cada any. Però això és el que toca quan has decidit prescindir de la violència. Si no ensenyem la força amb armes, ho hem de fer amb gent. Molta, molta gent que està disposat a demostrar la seva determinació de manera absolutament pacífica.

No crec que hi hagi violència dijous, però si n'hi ha, no vindrà dels manifestants, sinó de la gent que vulgui fer-nos quedar malament, gent que vol desprestigiar un moviment pacífic. Com diu la Carme Forcadell, no podem caure en provocacions.

Miquelet modern

Però, què hem de fer, doncs? No volem anar amb el lliri a la mà. Doncs, anem amb una càmera a la mà! Porta sempre la millor arma que pugui tenir un miquelet modern: la càmera del mòbil. Estigueu sempre a l'aguait. Amb la bateria carregada i potser una de recanvi. Nosaltres serem eufòrics, cridaners i reivindicatius. Volem prendre la responsabilitat de portar aquest país endavant. També serem pacífics, i tindrem les fotos com a prova per compartir amb el món.

(El dibuix és de Jordi Calvís, of course.)


Friday, September 5, 2014

Canceled reading of Victus in Utrecht is just latest strong arm tactics by Spanish government

A lot of the time when I explain what it's like to live under the Spanish government, I get the feeling that people think I exaggerate. It couldn't really be that bad. Those Catalan nationalists have you brain washed. That sort of thing. Sometimes I even wonder myself if I haven't fallen down the rabbit hole. But then the Spanish State does something else to remind you that actually, it *is* that bad.

So, it turns out that this very famous and not particularly political guy named Albert Sánchez Piñol wrote a book called Victus which was published in Spanish and Catalan two years ago. Though he's known for his writing in Catalan, he explains that he wrote Victus in Spanish because it felt more natural for the subject material. He got a fair bit of flack for it, truth be told. The book is about the fall of Barcelona in 1714, which marked the loss of Catalonia's sovereignty.



Anyway, Piñol presented the Dutch translation of his book at Spui 25, an academic-cultural center in Amsterdam on Wednesday. According to Marti Estruch, who works at DiploCAT a public diplomacy council which helped finance the book's translation into Dutch, and who was present, the discussion was widely attended by locals, and focused on the historic backdrop, the narrator's voice, the characters that appear in the book.  Estruch then describes how at the end of the discussion, a woman got up:

"Everything was happy and rolling along until a woman in the back row (later identified as Luisa Sánchez-Bravo Carretero), who hadn't stopped taking notes throughout the event and who had also brought some prepared documents from home, asked to speak. She identified herself as the First Secretary of the Spanish Embassy at The Hague and gave a long speech in which she put in doubt the historical truthfulness of the events narrated in 'Victus', because, according to her, in Catalonia there were also many people who loved the Bourbons, beyond just the elites. She also insisted that El Decret de Nova Planta [the decree that abolished Catalan institutions] had been a very modern law. About the current situation, she explained that Spain is a modern, consolidated democracy and that the Catalans don't have any right to decide their own future by themselves. Finally, several Dutch people interrupted her and asked her to be quiet, saying that this was the question and answer period, and not the moment for political discourse."

But that was just the prelude. According to the translator of the book into Dutch, Adri Boon, who was interviewed on El món a RAC1, the Director of the Instituto Cervantes—a Spanish government organization which promotes Spanish culture throughout the world—in Utrecht called him the next morning to cancel the presentation scheduled at the institute Thursday afternoon. Boon says the Institute's director, who happens to be Catalan, said that the fault was hers for having scheduled the event, and that if the translation was related to DiploCAT, it was better that the institute not be involved."

The publisher of the Dutch edition of 'Victus', Juliette Van Wersch was furious, tweeting (in Dutch) "Sorely disappointed "@Signatuur: reading of Albert Sánchez Piñol's novel Victus called off http://t.co/RCHDCYYpOZ". "This is a serious matter that tends toward censorship," Van Wersch told NOS, a Dutch news portal. "It is shocking that on Dutch soil, where freedom of speech is a great thing, that a public conversation between an author and his translator is boycotted from abroad," Van Wersch was quoted in INSpanje.nl.

On the Institut Cervantes Utrecht website, they simply said that the event had been "postponed". Neither a reason nor a future date was given. The tweet that announced the postponement was published at 11:54 am, just 7 hours before the event was to begin. On Friday, the Cervantes Institute's Communications director, Herando Fernández Calleja confirmed that it was the "Spanish embassy itself who communicated the event's postponement". He also mentioned the fact that a Catalan pro-independence flag had been displayed at an event in New York City on June 4th.

Dutch press described the actions of the Spanish Embassy with headlines like "Spanje verbiedt lezing in Utrecht" [Spain bans lecture in Utrecht] and "Spaanse ambassade blaast lezing Sánchez Piñol af" [Spanish Embassy blows off Sánchez Piñol reading], and it was later covered on Dutch TV.

Marieke Niezen, head of marketing for AW Bruna, said "The lecture is not moved to a different time or a different location, the timing was too short for that."

This is not the first time the Spanish government has been accused for censoring Catalan speech abroad. Spain's Foreign Affairs Minister José Manuel García-Margallo, admitted that there were political motives behind not renewing Clara Ponsatí's chair as a visiting professor of Economics at Georgetown University. Ponsatí says she had never spoken about Catalan independence in her classes. The Spanish government moved after she participated in a discussion on Al Jazeera TV.

A debate on the Catalan sovereignty process was canceled at the last minute at the prestigious Brussels think tank, Centre for European Policy Studies (CEPS) in June.

And Margallo admitted that he tried to keep Catalan pundit Pilar Rahola from speaking in Ecuador, at an event that had nothing to do with Catalonia: an event commemorating Israel's 66th anniversary. Rahola revealed the pressure and attempted censure in an editorial last May.

Note that the English edition of Victus is to be published in the United States by Harper Collins on September 9th. I don't know if they have scheduled any events at the Instituto Cervantes in New York, but perhaps they should start looking for a new venue.

Sunday, August 31, 2014

Algunes Som Ties

Aquest matí, he trobat aquesta foto a Facebook:


Com molts altres, m'ha saltat a la vista que només hi ha dues dones entre una multitud de tios a l'equip de El Món a RAC1. Ho trobo molt frustrant. No sé qui són tots aquests tios, però veig que tampoc no hi són els tertulians—que si se sembla a l'any passat, seran majoritàriament tios també. No crec que sigui casualitat que un equip compost de tios trïi sobre tot tertulians tios, i llavors que acabem escoltant només tios.

Però ostres, tios, estem al segle XXI, ja no cola.

Volent ser positiva i donar el benefici del dubte als mestres de RAC1 que fan un programa més que lloable, he pensat que el millor que podem fer els oients és oferir suggeriments. Jo vaig facilitar un brainstorming a Twitter el passat abril i entre tots vam crear la llista següent. Si us plau, compartiu i afegiu-ne els teus! (preferiblement amb una petita descipció). Utilitzeu els comentaris i feu servir les xarxes, amb el hashtag #AlgunesSomTies

Vinga RAC1, poseu-nos a la foto.

Alícia Casals (enginyera industrial i informàtica catalana)
Ana Pérez (metgessa CAP Collblanc)
@AnnaAroca (@HelpCatalonia)
Anna Berga (presidenta de la Comisión de Mujer y Ciencia del CIC)
Anna Cabré (geògrafa)
@annaroigilombre (cantant)
Anna Mercadé (Directora de l'Observatori de la Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barelona
Anna Veiga (biòloga)
Araceli Segarra @AraceliSegarra (alpinista)
Benedetta Tagliabue (arquitecta)
@BodelonEncar (Grup Antígona de la UAB)
@bombolleta
@carmecolomina (periodista Ara)
@CarmePorta
Carme Ruscalleda
Clara Ponsatí
Conchi Vergara (metgesses CAP Collblanc)
Cristina Sánchez (UdG)
Dolors Feliu, @DolorsFeliu
Elena Carreras (Dra), Cap de la Unitat de Cirurgia Fetal i Embarassos de Risc de l'Hospital Vall d'Hebron
@ElisabetAlmeda
Ester Vivas
Esther Giménez Salinas
Eugènia Bieto (ESADE)
EugeniaBalcells: eugeniabalcells.com
Eva Piquer
@evfabregat
Fina Birulés
Fina Miralles: http://t.co/Wl6ccOyREH
@francamasu
@Gemma_Lligadas
Gemma Nierga
Gemma Rodríguez, Vallirana. Sordmuda q imparteix a/èxit cursos de llengua signes quan tots deien q s impossible.Recomenable
@GemmaTeres (journalist & mother abroad)
Georgina Regàs (Museu de la Confitura)
@Iaia_Toneta
Imma Tubella
Isabel H Martí @IsabelHMarti
Isona Passola
Itziar González Virós (Arquitecta i exconseller Districte Vella) [suggerit per Luis Puig]
@JoanaSerrat
Joana Verdera (Suíssa)
Josefina Castellvi
Kryss Schreiber
Laia Balcells
@LauraBorras
@laurapous (journalist in London)
Lolita Bosch
M Angels Vallvé notària
Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional a la UB
@MariaComa (songwriter)
Maria Rosa Pons, @MariaRosaPons
Mariàngela Vilallonga
Marina Llansana
Mariona Carulla
Marta Casals Istomin
Marta Espasa
Marta Rojals
Marta Roure (cantant) i la seva germana Anna
Marta Zaragoza Domin (Economista, emprenedora)
Mayte Martín
@meritxellgene
@mingot32
@MiriamSBrichs
Mireia Domenech
@monri02
Montse Ginesta
Montserrat Guibernau
Montserrat Vendrell, another great Catalan scientist.
Nani Marquina (carpet designer)
Natàlia Ferrer (Australía)
@neusballus (film director)
Noemi Morral
Núria Bosch
Paula Bonet
Pilar Conesa
@RealQueenPink
@SandraHuerto CEO @TresDosU_empren
@sarabailac (poetry&political studies, currently in Argentina)
@silviaBac
@SilviabelB
Sílvia Pérez Cruz
Teresa Colom http://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Colom_i_Pich
Teresa Forcades
Violeta Denou





Wednesday, August 27, 2014

Parlem amb els turistes? Nota de premsa (Compartiu!)

Una editorial facilita el seu best-seller perquè els catalans facin pedagogia amb els turistes sobre el procés

Liz Castro, editora nord-americana de Catalonia Press i que va publicar "What's up with Catalonia?", inicia la campanya "Parlem amb els turistes?" amb dos objectius: el primer és que els catalans facin pedagogia amb els turistes sobre el procés i el segon és que els turistes que visitin la ciutat s’emportin informació sobre el procés català cap a casa seva.

La idea de Castro neix després d'observar que els turistes també poden ser un actiu pel procés malgrat els problemes de convivència que suposa la massificació turística: "Catalonia Press té com a missió explicar a l'estranger la lluita pacífica i democràtica per la independència de Catalunya. És difícil arribar als estrangers a casa seva, però si vénen aquí hi tenim accés directe".

Castro ha fet imprimir unes targetes perquè els catalans mateixos les reparteixin entre els turistes amb que es troben pel carrer. El relat internacional és un dels reptes que encara té el procés català. Si cada persona que va amb metro o passeja per Barcelona s'aturés cinc minuts i mantingués una petita conversa per donar a conèixer què volen dir les banderes penjades als balcons o què passarà l'11 de Setembre s'informaria a milers i milers de persones que avui en dia encara no saben res del procés català. “A mi, sí que m’interessa,” li va dir una holandesa a Castro el dijous al rebre una de les primeres targetes.


WhatsupCards

Les targetes inclouen un enllaç per la descàrrega gratuïta del seu llibre, "What's up with Catalonia?" una col·lecció d'assajos sobre el procés en que ha col·laborat el President Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, a més a més d'una trentena d'economistes, lingüistes, educadors, politòlegs i escriptors, entre ells Salvador Cardús, Núria Bosch, Elisenda Paluzie, i Matthew Tree. "I si miréssim els turistes com a distribuïdors potencials a l’estranger d’informació sobre el procés d’independència catalana?," pregunta Castro en el seu blog "Massachusetts, Catalonia".

Les dades ho demostren: Barcelona va rebre 2,2 milions de visitants estrangers durant el mes de juliol i 9,3 des de principis d'any. Entre aquests hi ha mig milió de francesos, un quart de milió d'anglesos i 180 mil holandesos. Segons la UAB, Barcelona rebrà al llarg de l'any 16,2 milions de turistes estrangers. Abans no s'acabi l'any vindran més de 7 milions de turistes a qui es podria explicar què passa amb una conversa amena i un regal a mà.

Liz Castro va editar l'any passat "What's up with Catalonia?", un veritable bestseller després de vendre més de 6.000 exemplars, tant en paper com en versió electrònica. Ha rebut crítiques molt positives. També s'han distribuït gratuïtament més de mil exemplars a centenars de biblioteques, polítics i mecenes d'arreu del món.

Les targetes per la campanya es poden adquirir a la seu de l'ANC (Carrer de la Marina, 315), directament a Catalonia Press, o es poden imprimir directament dels arxius PDF que l'editora ha fet disponible al web. També es pot compartir l’enllaç directament. Les targetes van ser dissenyades pel Jordi Calvís, de l'estudi Can Antaviana a les Borges Blanques.

Castro explicarà la nova campanya, íntegrament finançada per l'editorial mateixa,dimecres, 27 d’agost, a les 12 del migdia  davant de l'estany de la Sagrada Família. També repartirà targetes tan a turistes com a gent que vol repartir-les ells mateixos. Per més informació, envia un mail a info@cataloniapress.com 

QUÈ:  Roda de premsa de la campanya "Parlem amb els turistes?'"
QUI:    Liz Castro, responsable de Catalonia Press i editora de "What's up with Catalonia?"
QUAN: Dimecres 27 d’agost, 12 hores
ON:     Plaça de Gaudí, al costat de l'estany de la Sagrada Família 

UK Visitors to Barcelona talk about #indyref

Slovakian visitor to Barcelona